Entre les dècades dels 60 i 80 es produeix l'aparició de diverses empreses que van contribuir en bona mesura al desenvolupament de la zona a l'entorn de la carretera de Sabadell, el Pla de la Bruguera i Can Carner. En un procés de taca d'oli, els municipis de l'entorn de l'àrea metropolitana s'han beneficiat del fet que en aquesta àrea el sòl s'ha saturat, i en la recerca de nous espais, municipis com Castellar han desenvolupat nous espais industrials.
Aquest procés de creixement de noves àrees industrials dedicades a altres sectors de la indústria, també s'ha de fer coincidir amb la crisi que a mitjans de la dècada dels setanta comença a patir el sector industrial. Empreses tèxtils com la Tolrà, amb el pas del temps, van disminuint el nombre de treballadors i el volum de producció. Cal tenir un altre factor en compte, i és l'arribada de població immigrada en dues onades: als anys 60 i 70, població de la resta de l'Estat es desplaça a la nostra població en busca de feina i empreses com la Tolrà són els primers receptors d'aquests treballadors; més recentment, la immigració estrangera també ha contribuït a facilitar mà d'obra per a les empreses dels nous polígons industrials.
En l'actualitat en aquests dos polígons hi treballen unes 5.000 persones, el 50% de les quals són castellarenques. Dins d'aquest marc de predomini del sector industrial per sobre els altres sectors productius, cal destacar les empreses del sector del metall i de la fusta, que hi tenen un pes específic, tot i ser un sector diversificat. El caràcter d´aquestes empreses és de tipus familiar-petit o mitjà.