L'economia de Castellar
La indústria
La història i el desenvolupament econòmic de Castellar han estat des de sempre molt vinculats al riu: primer, pel seu paper de fertilitzador de les terres agrícoles i després per ser l'eix de tota una infraestructura de molins instal·lats a les seves ribes aprofitant la força de l'aigua, que des del segle XIX es convertiren en el motor del procés d'industrialització tèxtil.
Des de principis del segle XIX es parla d'una primera fase de la industrialització, utilitzant com a font d'energia la força de l'aigua que era el que es tenia a l'abast. Progressivament proliferen els molins que arriben a ser una desena. Castellar, Sant Esteve en aquell moment, es converteix en un dels principals motors del desenvolupament tèxtil de la llana i després del cotó. El 1847 funcionaven al municipi de manera simultània sis fàbriques (de draps, cotó, farina, filferro, filats de llana i teixits de lli) i a Sant Feliu dues fàbriques més (de paper i de cotó) i un molí fariner.
Menció especial mereix el Molí d'en Busquets i en Josep Tolrà i Abellà. Aquest molí bataner de la família terrassenca, va ser adquirit el 1957 per Tolrà. Aquest havia instal·lat una serradora sobre el molí d'en Busquets, i havia comprat una part del salt d'aigua del molí. Primer de lloguer, però en vistes del bon funcionament de l'empresa el 1867 decideix comprar-lo, i ampliar-lo de manera espectacular amb l'ajut d'un tècnic alemany. El 1895 la fàbrica feia tot el procés de la fabricació del teixit de cotó. Des de llavors i fins al seu tancament, el 1995 l'empresa Tolrà es va convertir en un punt clau pel desenvolupament socioeconòmic de Castellar del Vallès. No tan sols pel nombre de treballadors, sinó també per les obres de mecenatge promogudes per la família enriquida i ennoblida gràcies a Castellar.
