Ajuntament de Castellar del Vallès

Imatge promocional de l'espectacle.

• 1
• 2

Espectacle familiar: "Un tros de pa"

Entrades a la venda a partir de l'11 de juliol clicant aquí. Els espectacles familiars no estan inclosos a l'abonament.

Cia. Les Pinyes.

Tinc gana! Què hi ha per dinar? Heu pensat alguna vegada d’on ve el pa que tenim a taula? On el comprem? Com l'han cuinat? D'on venen els ingredients? Seguirem el viatge que fa un pa, un senzill pa. Anirem descobrint a poc a poc les respostes, en forma de cançó, de dibuixos, de titelles i de màgia. Un tros de pa és una experiència visual, sensitiva i divertida per al públic més petit. Mans a la massa!

Amb aquesta història ens adonem de la importància del menjar i del procés elaborat que comporta, de les diferents fases que el fan possible i de la responsabilitat col·lectiva i compartida perquè tothom hi tingui accés. Ens endinsem en un viatge de companyonia i solidaritat on la farina, la massa i el pa prenen forma i vida.

Idea original, creació i direcció

Cia. Les Pinyes

Interpretació

Marta Asamar Garcia

Cèlia Castellano Algaba

Noèlia Fajardo Franch

So i música en directe

Judit M. Gené

Composició i arranjaments de la música enregistrada

Ferran Peig

Coproducció

Teatre Lliure

Fotografia

Sílvia Poch

Edat recomanada

A partir de 3 anys

Durada aprox.

40 min

Premis

Millor direcció al Festival FETEN 2024

CRÍTIQUES

“Les Pinyes ens ensenyen a fer pa, però també tot allò que passa al seu voltant [...] Els nens s’ho van passar pipa, i veure les seves mirades il·luminades és mil vegades millor que qualsevol paraula.”

Oriol Puig Taulé – Núvol

“[Les Pinyes] Fan un treball honest, resultat d’una investigació generosa i d’unes inacabables ganes de jugar. […] Un tros de pa fa una veritable lloança al pa rodó i el converteix en un material per desenvolupar l’aire de clown i les pistes sonores en loop. Les restes d’una escena serveixen per bastir la següent i, en contra del rellotge aristotèlic, fan el camí del pa a l’inrevés: comencen menjant-lo i acaben honorant els camps de blat.”

Jordi Bordes – Recomana.cat