Ajuntament de Castellar del Vallès

Fotograma de "La veu de Hind".

• « Anterior
• 1
• 2
• Següent »

"La veu de Hind"

Secció oficial

Drama

VOSCAT

Qualificació: no recomanada per a menors de 16 anys

Any: 2025

Durada: 89 min

País: Tunísia

Direcció: Kaouther Ben Hania

Repartiment: Saja Kilani, Motaz Malhees, Clara Khoury, Amer Hlehel

Premis (2025):

Premis Oscar: nominada a millor pel·lícula internacional

Premis Globus d'Or: nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa

Festival de Venècia: Gran Premi del Jurat. 2 nominacions

Festival de Sant Sebastià: Premi del Públic

Premis del Cinema Europeu (EFA): 2 nominacions

Sinopsi:

29 de gener de 2024. Els voluntaris de la Mitja Lluna Roja reben una trucada d'emergència. Una nena de 6 anys està atrapada en un cotxe sota el foc a Gaza, suplicant ser rescatada. Mentre intenten mantenir el contacte telefònic amb ella, fan tot el possible per enviar-li una ambulància. El seu nom: Hind Rajab.

CRÍTIQUES

“És la pel·lícula més colpidora i necessària en anys [...] Kaouther Ben Hania sap que no necessita ensenyar-nos res, que és més poderós el que no es veu que el que es mostra.”

Laura Pérez: Fotogrames

“Ben Hania ataca les emocions de l’espectador sense caure en el voyeurisme [...] s’erigeix en una al·legoria demolidora de la bretxa insalvable que ens separa dels crims perpetrats a Gaza.”

Nando Salvá: Diari El Periódico

“Poc pot fer un film, o un festival, contra una massacre així. La voz de Hind, almenys, denúncia que està succeint. I ho fa a través de l'art cinematogràfic. Devastadora la història, poderosa la seva adaptació a la pantalla. Memorable, en tots els sentits.”

Tommaso Koch: Diari El País

La directora: Kaouther Ben Hania

Kaouther Ben Hania va estudiar a l'Escola d'Arts i Cinema de Tunis del 2002 al 2004. Durant els seus estudis, va dirigir diversos curtmetratges, un dels quals, La Brèche, va destacar. El 2003, també va participar en un taller d'escriptura de llargmetratges finançat per Euromed. El 2004, va continuar els seus estudis a La Fémis, primer com a part del programa de la universitat d'estiu.

El 2006 va dirigir un altre curtmetratge, Moi, ma sœur et la chose, inspirat en el conte Le Jeune homme, l'enfant et la question (El jove, el nen i la pregunta) de Mohsen Ben Hania. Després, fins al 2007, va treballar per a Al Jazeera Documentary Channel.

Més endavant va dirigir diversos llargmetratges, que van rebre premis en diversos festivals, mentre que simultàniament va reprendre els seus estudis el 2007-2008 a la Universitat Sorbonne-Nouvelle. El primer d'aquests tres llargmetratges va ser Le Challat de Tunis, estrenat el 2014, una sàtira social amb un to irònic que abordava, com les seves obres posteriors, les relacions entre dones i homes. El 2017, el seu llargmetratge La Belle et la Meute va ser seleccionat per a la secció Un Certain Regard del Festival de Cinema de Canes. L’any següent, aquesta pel·lícula va ser nominada al Premi Lumière a la millor pel·lícula en llengua francesa. També el 2018, la mateixa pel·lícula va ser seleccionada pel Centre Nacional del Cinema i la Imatge (CNC) com a proposta de Tunísia per als Premis Oscar 2019 en la categoria de millor pel·lícula en llengua estrangera, tot i que no va aconseguir la nominació. La pel·lícula L'home que va vendre la seva pell sí que ho va aconseguir en l’edició del 2021, i es va convertir en la primera pel·lícula tunisiana seleccionada als Oscar.

El 2023, la pel·lícula documental Las cuatro hijas va ser seleccionada per a la competició oficial del Festival de Cinema de Canes. Va guanyar el Premi César a la millor pel·lícula documental a la cerimònia del 2024 i va ser nominada a millor llargmetratge documental als Premis Oscar.

Filmografia de Kaouther Ben Hania

2025 - La voz de Hind

2023 - Las cuatro hijas

2022 - El amor, la vida y un montón de cosas más. Sèrie de televisió (codirectra)

2020 - El hombre que vendió su piel

2017 - La bella y los perros

2016 - Zaineb Hates the Snow

2014 - Le Challat of Tunis