Ajuntament de Castellar del Vallès

L’embrutiment dels carrers per caques de gos és un problema generalitzat.

Després de recollir informació d’aquest tema en molts municipis de Catalunya (i no només Catalunya) es constata que l’embrutiment dels carrers derivat de la manca de recollida dels excrements dels animals domèstics per part dels propietaris és un problema generalitzat arreu. No és, per tant, un tema exclusiu de Castellar del Vallès ni tampoc, provablement, hi ha una afectació més gran que a altres municipis. Cal dir-ho explícitament per evitar suspicàcies.

Un problema de difícil resolució.

En la recollida d’informació efectuada es constata que les propostes i experiències que s’han fet a moltes poblacions es basen quasi exclusivament en campanyes d’informació. Més o menys agressives, més o menys costoses o més o menys encertades en eslògans. Però totes tenen en comú que els resultats obtinguts són escassos i limitats.Provablement discutibles si valorem l’esforç i els costos en relació als resultats.

Cal fer notar que la presència de caques de gos en els carrers i places no es només un problema estètic, de brutícia o de pudors. És també un problema de salut pública.

Quines són les arrels del problema?.

És obvi que el problema no és dels animals. Ni dels propietaris. El problema deriva de la manca de civisme d’alguns ciutadans. La manca de recollida dels excrements és, només, una de les expressions d’aquest comportament condemnable. Altres podrien ser: aparcar en zones de minusvàlids per part de persones no afectades, llençar papers i burilles al terra, practicar pintades sense permís a façanes publiques o privades, malmetre el mobiliari urbà, utilitzar vehicles exageradament sorollosos, tenir converses o posar la música en altes hores de la nit, deixar escombraires en contenidors equivocats o deixar-les fora dels contenidors, manca de cessió de pas o de seient a les persones grans, embarassadeso de mobilitat reduïda, ... Aquest reconeixement, doncs, situa el problema en uns termes de difícil solució si pretenem que aquesta paraula vagi acompanyada de “complerta i radical”.

És un problema real que cal abordar malgrat les dificultats d’eradicació.

Però la constatació de les dificultats per abordar i eliminar el problema no ens ha d’impedir l’intent de reduir o rebaixar el problema. Sobretot tenint en compte que la queixa ciutadana expressada per diferents vies és ben notòria i manifesta. I algunes que nosaltres hem pogut copsar són les següents:

• El consell d’infants ha reiterat en diverses ocasions la necessitat de resoldre el problema
• L’Associació de Comerciants de Castellar del Vallès ha fet arribar a ERC la preocupació per aquest tema. Ells ho ampliaven també amb els orins de les façanes.
• El passat 4 de juny, en motiu del primer any d’ERC a l’Ajuntament, els regidors vàrem repartir informació als ciutadans de la feina feta i els preguntàvem si ens volien fer arribar suggeriments o propostes. Molts dels comentaris esmentaven la brutícia dels carrers i, especialment, la presència de les caques de gos.
• Contactes amb algunes entitats del poble ens confirmen que aquest tema es percebut com un problema important.
• Davant de l’allau d’evidències ens vàrem proposar fer recorreguts en zones determinades per contrastar i valorar informacions. Les observacions van en la línia dels comentaris precedents.

L’element sancionador com a mesura dissuasiva.

Aquest seria un dels aspectes més recriminables pel que fa a l’actuació de l’equip de govern. El Juliol del 2015 vàrem preguntar en el ple del dia 21 quines sancions s’havien posat en relació als animals: la resposta va ser dos expedients i cap sanció. En el passat Ple del dia 26 d’abril d’enguany es va formular una nova pregunta referida al termini entre el passat juliol i l’abril. La resposta va ser de 52 expedients però cap conclòs amb sanció. En total s’arriba a la conclusió que amb pràcticament un any i mig no hi ha hagut cap sanció de l’administració no ja en el tema de la recollida de caques: No hi ha hagut cap sanció en relació a la tinença responsable d’animals. Tot i valorant la dificultat d’enxampar in fraganti” un acte d’aquestes característiques ens sembla un balanç massa decebedor.

Finalment constatem que el regim sancionador d’una administració no ha de ser l’únic element coercitiu de dissuasió però tampoc ha de ser considerat com a menyspreable.

Propostes per debatre.

Com és fàcil suposar no tenim les propostes màgiques que permetin solucionar definitivament el problema. Però si que podem oferir les nostres idees i la nostra col·laboració per ajudar a pal·liar la preocupació creixent de la ciutadania. Per això proposem una moció el màxim d’oberta que permeti que a les nostres propostes s’hi puguin sumar altres de diferents entitats i partits.

Les que nosaltres proposen són:

1. 1.    Campanya potent d’informació per conscienciar a la ciutadania de la problemàtica. La informació no només s’hauria de limitar a cartells, utilització de les xarxes socials de l’Ajuntament i la revista l’Actual. Potser és necessari fer algun tipus de bustiada per tal que la informació arribi a totes les llars de Castellar.
2. 2.    Més i millor eficàcia en el regim sancionador.
   1. Policies locals de paisà patrullant a hores i en llocs que podrien localitzar infractors.
   2. Possibilitat d’habilitar agents cívics que ajudin a informar i/o localitzar  a possibles infractors.
   3. Estudiar la possibilitat de disposar de càmeres de filmació legals i previ advertiment de les zones més conflictives.
   4. 3.    Implicació màxima de tots els estaments interessats en la resolució de la problemàtica.
      1. Administració aportant recursos econòmics.
      2. Implicació de les escoles en ajudar a difondre missatges de conscienciació
      3. Implicació de l’Associació de Comerciants en difondre la campanya a través de les seves xarxes socials, els seus aparadors i les seves activitats.
      4. Implicació de les associacions animalistes en difondre la campanya a través de les seves potents xarxes socials i activitats. A més a més la proximitat amb la ciutadania pel que fa a aquest tema ens pot fer arribar a molta gent especialment interessada o desinformada.
      5. Col·laboració de la ciutadania en difondre la campanya.
      6. 4.    Aconseguir amb aquesta campanya, que potser hauria de durar un mes, que la gent incívica denunciada es vegi qüestionada socialment. La recriminació social ha d’actuar com un revulsiu. L’ideal seria que la gent col·labores per pròpia convicció però tampoc hem de desestimar els comportaments apropiats derivats de la pressió social. Cal aconseguir que no recollir les caques del teu gos sigui percebuda com una actitud vergonyant.
      7. 5.    Material de campanya que pot consistir en samarretes, gorres o tríptics que ajudin a fer visible la campanya en tots els àmbits.
      8. 6.    Fer especialment evident i visible, en un dia concret de la campanya, la problemàtica. Algunes possibilitats serien:
         1. Recollir caques per part de voluntaris amb una samarreta identificativa.
         2. Pintar amb un color cridaner les caques trobades. Hauria de ser amb una tinta que s’esborrés sola amb poc temps.
         3. Posar globus allà on es trobin caques.
         4. 7.    Estudiar algunes experiències a diferents ajuntaments que pretenen incorporar anàlisi d’ADN de les caques del gos que permetin identificar al propietari. Aquesta possibilitat, contràriament al que pugui semblar, no és cara. Potser el problema principal radica en que, prèviament, cal tenir informació actualitzada i censada del parc d’animals de la població. No obstant, es una possibilitat que caldria avaluar abans de descartar. Sobretot perquè les noves tecnologies ho poden fer, cada dia que passi, més possible i més assequible.

MOCIÓ CAQUES DE GOSOS

Atès que la ciutadania percep d’una manera creixent la presència de caques de gos en els carrers i les places de Castellar.

Atèsque la ciutadania percep també d’una manera creixent la presència d’orins a les façanes dels carrers Castellar.

Atès que les successives campanyes no han alterat la dinàmica incívica en la recollida de caques.

Atès que la ciutadania manifesta, per diverses vies, que comença a valorar aquest problema com a important o molt important.

Atès que el problema té una complexitat important i que, per tant, és preferible deixar-lo obert a noves idees i propostes complementaries o substitutòries.

Per tot l’exposat, es proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels  següents acords:

PRIMER.- Constituir un grup de treball multidisciplinari que avalui i aporti solucions al greu problema de les deposicions no recollides d’animals a la via pública. Els pilars en els que s’hauria de fonamentar els objectius d’aquest grup de treball serien:

a)    Campanya potent d’informació per conscienciar a la ciutadania de la problemàtica

b)    Més i millor eficàcia en el regim sancionador.

c)    Implicació màxima de tots els estaments interessats en la resolució de la problemàtica.

d)    Aconseguir que la ciutadania s’impliqui amb el tema per tal d’aconseguir que aquestes actituds incíviques siguin percebudes per l’infractor com una forma de comportament vergonyant.

e)    Material de campanya que ajudi a fer visible la campanya en tots els àmbits.

SEGON.- L’equip de treball hauria d’estar format bàsicament per tècnics municipals i pel regidor responsable. Mantindrà reunions i contactes amb altres partits polítics, associacions comercials, entitats animalistes i ciutadans interessats per tal d’aprofitar totes les aportacions i col·laboracions possibles.

TERCER.- Una vegada constituït l’equip de treball no han de passar més de dos mesos fins que s’exposin les conclusions a tots els que han participat en l’elaboració de propostes i d’idees. Aquest grup de treball no hauria de tardar més d’un mes a constituir-se.

QUART.- Una vegada finalitzada la proposta de campanya s’exposarà a tots els participants. Si es aprovada, aquests es comprometran a col·laborar en la difusió de la mateixa a través de les seves xarxes socials, aparadors i activitats. En cas contrari l’equip de govern podrà fer la campanya que consideri oportuna.

VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT