Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpg)
L’Ajuntament de Castellar del Vallès expressa el seu condol per la mort avui, 28 de juliol, del castellarenc Pere Joan Ventura a l’edat de 79 anys.
El cineasta va rebre fa dos anys la màxima distinció que ofereix el municipi, la Medalla de la Vila, per la seva trajectòria de lluita antifranquista i defensa de les llibertats i dels drets socials en el món del cinema. També, en l’àmbit local, per haver destacat com a impulsor del moviment cineclubista als anys setanta, com a creador de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM!, l’any 2009, i com a recuperador del cineclub l’any 2001, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès, que presidia.
Des dels seus inicis en el món de cinema, l’any 1972, havia treballat com a operador de càmera, reporter gràfic, realitzador, fotògraf, ajudant de direcció i director. Entre els seus treballs, sempre compromesos amb l’activisme social i polític, destaquen els que va dur a terme als anys setanta com a membre fundador del col·lectiu de cine militant “Grup de Producció” i les seves tasques a Televisió Espanyola de Catalunya, on a partir de 1977 va exercir d’operador de càmera, reporter gràfic, realitzador i editor. D’altra banda, entre els anys setanta i noranta va participar en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella, i va fer d’ajudant de direcció en diferents pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb El efecto Iguazú (2002), que tractava sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid, va guanyar el premi Goya a millor documental, una categoria a la qual també va ser nominat l’any 2005 per la pel·lícula col·lectiva Hay motivo. Altres treballs remarcables són el curt La vida efímera per al projecte En el mundo a cada rato (2004) i els documentals En la calle, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006 a millor documental, Plou i fa sol (2012) o No estamos solos (2015), dirigit per Ventura i produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949.
