Ajuntament de Castellar del Vallès

L’acte central tindrà lloc dimarts 5 de maig a partir de les 18.40 h

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha organitzat el pròxim mes de maig diverses activitats per commemorar el 81è aniversari de l’alliberament de Mauthausen. L’acte central tindrà lloc el dimarts 5 de maig, dia en què l’any 1945 les tropes aliades van alliberar aquest camp de concentració i extermini situat a Àustria, i es farà en memòria dels cinc castellarencs que van patir la deportació: Francesc Valls Llinares, Enric Comellas Tàpies, Josep Rovira Prat, Francesc Comellas Llinares i Ramon Puigdellloses Sastre, quatre dels quals van ser internats a Mauthausen.

La proposta començarà a les 18.40 hores al Monument de la Memòria de la plaça d’El Mirador amb una ofrena floral als peus de l’escultura de Jordi Martín Clerch. En aquest espai hi ha les cinc llambordes Stolpersteine instal·lades en record dels deportats castellarencs creades per l’artista alemany Günter Demnig. L’acte continuarà a la Sala de Petit Format de l’Ateneu, on a les 19 hores es farà la lectura del manifest de la Fundació Neus Català, l’Amical de Mauthausen i l’Amical de Ravensbrück i, tot seguit, tindrà lloc l’espectacle Iaia, memòria històrica, amb Alba Valldaura, que reivindica la memòria de les persones que van viure la guerra i la postguerra.

El programa d’actes es completa amb dues activitats més: d’una banda, l’exposició La guerra, de Ferran Capdevila Argemí, que s’inaugurarà dilluns 4 de maig a les 18.30 h a l’Espai Sales d’El Mirador i que es podrà visitar en aquest mateix espai fins al 29 de maig. Es tracta d’una trentena d’escultures creades amb metralla que representen les persones i emocions vinculades a la guerra. L’exposició s’ha organitzat amb la col·laboració de Josep Llinares Gibernau.

D’altra banda, l’Auditori Municipal Miquel Pont acollirà el divendres 15 maig una sessió de cinefòrum, coorganitzada amb el Club Cinema Castellar Vallès, amb la projecció del documental Carretera a Gusen. L’acte comptarà amb l’assistència del director, Eloy Calvo Campos, i del protagonista, Àlex Cirera Izquierdo. La pel·lícula explica el viatge de Cirera, bomber i ciclista aficionat terrassenc, que es planteja recórrer en solitari més de 2.000 quilòmetres travessant Europa per tancar una ferida emocional i retre homenatge al seu avi, assassinat pels nazis el 1941.

Cal tenir en compte que per assistir a la representació de Iaia, memòria històrica i a la projecció Carretera a Gusen cal reservar entrades, que són gratuïtes, al web www.auditoricastellar.cat.   

Les activitats s’organitzen amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, emmarcades en el conveni que l’Ajuntament i l’entitat van signar el desembre passat amb l’objectiu, entre d’altres, de reivindicar el paper de la vila en la defensa dels drets humans i en contra de qualsevol mostra de racisme, xenofòbia i homofòbia, així com en la reivindicació de la memòria democràtica. Val a dir que l’Ajuntament també forma part de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme “Mai Més”, impulsada per l’Amical.

Expedició castellarenca per participar en els actes de commemoració de l’alliberament de Mauthausen

Castellar del Vallès també serà present enguany als actes de commemoració que tindran lloc del 8 a l’11 de maig a Àustria i Alemanya. Hi viatjarà una comitiva coordinada per la Diputació de Barcelona i l’Amical de Mauthausen que, en el cas de Castellar, estarà encapçalada per la regidora de Promoció de la Vila i Memòria Històrica, Elisabet España, acompanyada, entre d’altres, de quatre alumnes de l’INS Castellar que estan duent a terme un treball de recerca sobre el tema.

Tots ells participaran en els diferents actes organitzats pel Comitè Mauthausen Àustria, successor de l’Associació Austríaca de Supervivents de Mauthausen. Així, assistiran a diversos actes institucionals internacionals d’homenatge als deportats que tindran lloc en espais com el mateix camp de Mauthausen, Gusen, Hartheim i Ebensee. Serà precisament al Monument Republicà del subcamp d’Ebensee on els alumnes de l’INS Castellar dipositaran una placa en record dels cinc deportats castellarencs en què es poden llegir els noms, la informació relativa a la deportació de cadascun i la frase “En record dels cinc veïns deportats, per fer memòria de la seva vida, símbol de lluita, resistència i dignitat.”