Ajuntament de Castellar del Vallès

El document identifica les principals fortaleses del municipi en matèria de salut comunitària i apunta reptes com l’adaptació al canvi climàtic, l’envelliment, l’alimentació, els consums de risc, el descans i la prescripció social

Castellar del Vallès disposa ja d’una nova Diagnosi de Salut, un document que ha estat tractat en el darrer Consell Sociosanitari i que ha de servir de base per definir les futures polítiques locals de salut pública i comunitària. L’estudi analitza la realitat del municipi des d’una mirada àmplia, que va més enllà de l’àmbit estrictament sanitari i incorpora els diversos determinants que influeixen en la salut de les persones: l’entorn urbà i ambiental, la situació sociodemogràfica, els estils de vida i hàbits saludables, i l’estat de salut i l’atenció sanitària.

La diagnosi s’ha elaborat a partir de tres fonts d’informació complementàries: indicadors quantitatius i geogràfics procedents de diferents estudis existents, les percepcions qualitatives de 40 professionals i referents comunitaris, i una enquesta adreçada a la població adulta del municipi, amb 308 respostes. Aquesta metodologia ha permès combinar dades objectives amb la visió dels agents que treballen en l’àmbit comunitari i amb la percepció directa de la ciutadania.

El document parteix del concepte de determinants de la salut, que posa de manifest que la salut no depèn únicament dels serveis sanitaris o de l’absència de malalties, sinó també de factors com l’entorn físic, les condicions socials i econòmiques, els hàbits de vida, les xarxes relacionals o l’accés als recursos comunitaris. Aquesta mirada encaixa especialment amb les competències municipals, ja que molts dels factors que contribueixen a mantenir una comunitat saludable es treballen des de l’àmbit local.

L’entorn natural, la xarxa de serveis i el teixit social, grans fortaleses

La diagnosi assenyala com una de les principals fortaleses de Castellar del Vallès el seu entorn natural, molt valorat tant per la ciutadania com pels professionals consultats. El document destaca que aquest entorn no només té valor paisatgístic i de lleure, sinó que també contribueix a protegir la població davant la contaminació i els efectes del canvi climàtic. També es posa en valor la dotació de zones verdes urbanes i l’aplicació de criteris de salut en les polítiques urbanístiques, de mobilitat, accessibilitat, renovació de l’arbrat i manteniment de l’espai públic.

En l’àmbit sociodemogràfic, Castellar presenta elements protectors importants, com el nivell de renda, el nivell d’estudis i una xarxa de serveis socioeducatius consolidada. La diagnosi destaca especialment el paper dels Serveis Socials, els serveis educatius, el Casal de Joves, les activitats d’envelliment actiu, els recursos per a la gent gran, el Servei d’Acollida a persones nouvingudes i la cooperació transversal amb el CAP.

El document també posa l’accent en el teixit associatiu del municipi, format per entitats culturals, esportives, de lleure, de gent gran, de diversitat funcional i de medi ambient, entre d’altres.

Reptes vinculats al canvi climàtic, l’envelliment i els hàbits de vida

La Diagnosi de Salut 2026 identifica diversos reptes que caldrà abordar en els propers anys. En l’àmbit ambiental, el document apunta la necessitat de continuar adaptant el municipi als efectes del canvi climàtic, amb mesures relacionades amb l’increment d’ombres, la reducció de l’efecte illa de calor, la climatització d’equipaments i habitatges i la prevenció davant sequeres, incendis, inundacions o plagues. També s’hi assenyala el repte de la convivència amb animals, en un context d’augment de la tinença d’animals de companyia i de necessitat de gestionar la salut pública, el benestar animal i el civisme.

L’envelliment de la població és un altre dels reptes destacats. La diagnosi apunta que l’augment de persones majors de 65 anys i de situacions de discapacitat o dependència requerirà reforçar les polítiques d’envelliment actiu, prevenir la solitud no desitjada, donar suport a les persones cuidadores i adaptar els serveis d’atenció domiciliària i residencials.

Pel que fa a la infància, l’adolescència i el suport a les famílies, el document subratlla la importància d’acompanyar les famílies al llarg de les diferents etapes de la criança, reforçar l’atenció a infants amb risc social, diversitat funcional o trastorns del desenvolupament, fer més accessibles les activitats de lleure saludable i consolidar la intervenció socioeducativa amb adolescents i joves.

En l’àmbit dels estils de vida, la diagnosi considera que Castellar presenta bons indicadors d’activitat física i una oferta comunitària potent, però assenyala com a reptes l’alimentació, els consums de risc i el descans. El document alerta de l’augment del consum d’ultraprocessats i de la pèrdua de l’hàbit de cuinar, especialment entre la població jove i de mitjana edat. També apunta la persistència del tabaquisme, el vapeig entre adolescents, la normalització del consum d’alcohol i l’impacte de les pantalles en el sedentarisme, l’alimentació, les relacions presencials i el benestar emocional.

La diagnosi també situa el descans com un pilar de salut que sovint ha quedat poc visibilitzat, però que té una incidència directa en la salut percebuda, el benestar emocional i el consum de psicofàrmacs.

Salut comunitària, integració sociosanitària i revisió de la prescripció social

El document remarca el paper actiu del CAP de Castellar del Vallès en la salut comunitària, amb participació en escoles i instituts, campanyes, jornades, accions de prescripció social i comissions de treball en xarxa. També destaca la integració sociosanitària, especialment la coordinació entre la treballadora social del CAP i les treballadores socials municipals, així com l’existència d’un equip específic d’atenció domiciliària i a residències.

En salut mental, la diagnosi posa en valor recursos comunitaris com la psicòloga d’intervenció social, els serveis Psicojove i Psicoinfància, el referent de benestar emocional comunitari, la prescripció social i les accions d’educació emocional adreçades als joves. Aquests recursos contribueixen a donar respostes comunitàries i no farmacològiques davant un dels grans reptes actuals de salut pública.

Entre els reptes sanitaris, el document assenyala el consum elevat de medicaments: un 51% de la població en pren habitualment i un 18% consumeix psicofàrmacs. També s’apunta a la necessitat de continuar apostant pel model de prescripció social, una aposta diferenciadora que Castellar ha desenvolupat durant anys en col·laboració entre l’Ajuntament i el CAP, com a eina de connexió comunitària, autonomia personal i desmedicalització.