Ajuntament de Castellar del Vallès

Els safareigs públics de la Baixada de Cal Verge van ser construïts l'any 1897 per iniciativa d'Emília Carles i Tolrà, vídua de Josep Tolrà i primera marquesa de Castellar.

La seva construcció responia al ràpid creixement de la població provocat per la industrialització i millorava notablement les condicions d'higiene de moltes famílies, especialment de les treballadores de la fàbrica Tolrà. A més de rentar-hi la roba, aquest espai es va convertir durant dècades en un important punt de trobada femenina, on es compartien notícies i experiències, origen popular de l'expressió "fer safareig".

Amb l'arribada de l'aigua corrent i les rentadores domèstiques, l'edifici va perdre la seva funció original i va acollir altres serveis, com el Jutjat de Pau.

Després de la rehabilitació de 2004, forma part de l'espai del Calissó. Conservant encara la façana amb la inscripció històrica «Lavaderos».