Ajuntament de Castellar del Vallès

Fotograma de la pel·lícula.

• « Anterior
• 1
• 2
• Següent »

"Gloria mundi"

VOSE

Any: 2019

Durada: 107 min

País: França

Gènere: Drama

Direcció: Robert Guédiguian

Repartiment: Gérard Meylan, Robinson Stévenin, Anaïs Demoustier, Jean-Pierre Darroussin, Lola Naymark, Grégoire Leprince-Ringuet, Angelica Sarre, Ariane Ascaride, Pauline Caupenne, Yann Tregouët, Mathilde Ulmer, Dioucounda Koma, Adrien Jolivet

Premis: Premi a la millor actriu al Festival de Venècia (Ariane Ascaride)

Sinopsi: El Daniel acaba de sortir de la presó i decideix tornar a Marsella quan s'assabenta que la Mathilda, la seva filla, acaba de donar a llum la petita Gloria. En conèixer la nena, Daniel descobreix una família que lluita amb totes les seves forces per no enfonsar-se. El Nicolas, parella de la Mathilda, és un xofer que està esgotat físicament i mentalment, mentre que la Mathilda tracta de fer tot el que pot en el seu període de prova com a venedora. Una nit, uns taxistes ataquen Nicolas amb l'objectiu de desfer-se de la competència.

El director: Robert Guédiguian

El barri comunista on viu de petit i adolescent Robert Guédiguian (Marsella, 1953) el marca tant que es veu reflectit a les seves pel·lícules. Estudia a la Universitat de París als anys 70. Al seu cinema s’hi veuen retratats els oprimits, els dèbils i els pobres. El seu estil cinematogràfic retrata la problemàtica social que s’amaga darrere de la construcció d’Europa, entesa com un projecte econòmic exclusivament. L’èxit li arriba al 1997 amb Marius et Jeannette, on explica la història d’amor entre pobres amb gran tendresa però sense ironia. Amb Ataque! (2000) navega per les aigües de la comèdia i a La ciudad está tranquila (2001) abandona la comèdia per entrar en el drama descarnat sense concessions. La pel·lícula il·lustra el problema de les drogues en les societats occidentals.

Crítiques:

"Una visió sincera i gentilment mordaç sobre l'economia 'gig' i la divisió generacional (...) L'obra de Guédiguian es bressola entre els ritmes més tranquils del naturalisme clàssic".

Jessica Kiang: Revista Variety

"Una de les obres més compactes de Guédiguian. (...) durant 100 minuts podem veure gent com la del nostre barri a la mateixa altura que los Vengadores”.

Daniel De Partearroyo: Revista Cinemanía