Ajuntament de Castellar del Vallès

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha celebrat aquest divendres, 11 de setembre, l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, que per desena vegada ha tingut lloc al peu de la gran senyera instal·lada a la plaça de Catalunya.

L’acte ha començat amb les tradicionals ofrenes florals. Enguany, l’entitat encarregada de fer l’ofrena a la senyera ha estat la Comunitat de Regants Aigües de Canyelles, que celebra els cent anys de la seva constitució legal, l’any 1926, tot i que els seus orígens es remunten a més de 700 anys enrere. Els seus representants, encapçalats per Carles Ros i Jordi Aura, han dipositat l’ofrena en nom de l’entitat.

A continuació han tingut lloc les ofrenes dels grups municipals assistents i, finalment, la de l’Ajuntament, encapçalada per l’alcaldessa, Yolanda Rivera, juntament amb els portaveus municipals presents a l’acte.

La commemoració d’enguany també ha tingut com a protagonista el fotògraf castellarenc Ramon Llinares. L’escenari de la plaça de Catalunya ha tingut com a fons una fotografia de gran format de les garberes del Pla de la Bruguera, una de les catorze imatges que aquests dies es poden veure en diferents espais exteriors del municipi dins l’itinerari dedicat a recuperar i donar a conèixer el seu llegat visual.

Després de les ofrenes, l’alcaldessa ha pronunciat el discurs institucional de la Diada, en què ha reivindicat la convivència, la cohesió, el respecte a la diversitat i la confiança en la capacitat de construir un projecte compartit de país. Rivera també ha fet referència a l’inici de l’Any Josep Tarradellas, a la defensa de la llengua catalana com a element d’identitat i cohesió i a la necessitat d’un model de finançament just per a Catalunya.

L’acte institucional ha finalitzat amb la interpretació d’“El Cant dels Segadors” a càrrec de la Bellpuig Cobla. Tot seguit, s’ha ofert un esmorzar popular i, a partir de les 11.30 h, la mateixa cobla ha amenitzat la tradicional ballada de sardanes a la plaça de Catalunya.

Discurs íntegre de l’alcaldessa de Castellar del Vallès, Yolanda Rivera Dueñas

Un any més, celebrem la Diada Nacional de Catalunya.

Un dia que ens convida a mirar enrere, a recordar la nostra història i tot allò que ens ha portat fins aquí. Però també és un dia per mirar endavant i pensar en el país que volem continuar construint.

Enguany, a més, aquesta Diada coincideix amb l’inici de l’Any Josep Tarradellas, impulsat amb motiu del cinquantè aniversari del seu retorn de l’exili i del restabliment de la Generalitat, que es commemorarà el 2027.

Més enllà de l’efemèride, és una oportunitat per reivindicar el seu llegat: la lleialtat innegociable i el respecte profund per les nostres institucions. Tarradellas significa la continuïtat de les institucions catalanes, la recuperació de l’autogovern després de la dictadura, la defensa de la democràcia i una manera d’entendre la política basada en la institucionalitat, el diàleg i la capacitat de construir consensos. El seu retorn va simbolitzar la recuperació de les institucions catalanes i l’obertura d’una nova etapa de llibertats. Recordar-ho avui és també recordar el valor de les nostres institucions i de la voluntat de Catalunya de construir el seu futur.

I jo crec que, enguany, hi ha una paraula que hauria d’acompanyar aquesta reflexió: convivència.

Perquè fer país és moltes coses. És defensar la nostra llengua i la nostra cultura. És conèixer i preservar la nostra història. És reivindicar els nostres drets i treballar per tenir una societat més justa i amb més oportunitats. Però també és una cosa molt més quotidiana: saber viure junts.

I això, que pot semblar senzill, no sempre ho és.

Vivim en un moment en què el debat públic està molt carregat de soroll. Les xarxes amplifiquen les diferències, les discussions polítiques sovint es converteixen en enfrontaments i massa vegades acabem parlant més d’allò que ens separa que no pas d’allò que compartim.

Però no podem confondre el soroll amb la realitat. Perquè la realitat del nostre país és molt més diversa, molt més complexa i també molt més esperançadora.

És cert que tenim reptes. Tenim el repte de l’accés a l’habitatge. Perquè tenir una llar no pot ser un luxe a l’abast de només uns quants. És un dret. I hem de pensar especialment en el jovent i en la gent gran, en les persones que volen començar un projecte de vida o continuar vivint al seu poble. Volem garantir que qui vulgui viure a Castellar pugui viure a Castellar.

També tenim el repte de trobar l’equilibri en la convivència i de garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats. Hem de continuar treballant per la igualtat entre homes i dones i contra totes les formes de violència masclista i LGTBI-fòbica.

I tenim també el repte de gestionar una societat cada vegada més diversa. Són qüestions que no podem ignorar. Els problemes s’han d’abordar. Però no necessitem convertir-los en murs entre nosaltres. Perquè una cosa és abordar els problemes i una altra, molt diferent, és utilitzar els problemes per alimentar la por i l’odi. I davant dels discursos que busquen dividir-nos, crec que la resposta ha de ser clara: més democràcia, més convivència i més comunitat. I aquí és on crec que hem de ser especialment ferms.

No podem permetre que la preocupació per qüestions reals acabi alimentant discursos que assenyalen persones, que busquen culpables col·lectius o que ens volen fer creure que hi ha persones que mereixen més drets que d’altres.

Em preocupa que cada vegada escoltem amb més força discursos que ens volen convèncer que hi ha catalans de primera i catalans de segona. Que l’origen d’una persona determina el lloc que ha d’ocupar dins de la nostra societat. No ho comparteixo. I crec que ho hem de dir clarament. I això no significa mirar cap a una altra banda. Significa abordar els reptes amb rigor, amb responsabilitat i amb voluntat de trobar solucions, sense perdre mai els principis que volem defensar com a societat.

Perquè davant del racisme, més cohesió. Davant del masclisme i l’LGTBI-fòbia, més igualtat. Davant de la intolerància, més respecte. I davant de qualsevol intent de dividir-nos, més comunitat.

Perquè Catalunya ha estat sempre un país construït per persones molt diverses i la nostra fortalesa sempre ha estat saber construir junts. Persones que hi han nascut i persones que hi han arribat. Persones que parlen català des de sempre i persones que l’han après perquè han volgut formar part d’aquesta societat. Persones amb orígens, creences i maneres de pensar molt diferents. I això no ens fa menys catalans. Això també és Catalunya.

I en aquest projecte compartit, la llengua hi té un paper fonamental. El català és una part essencial de la nostra identitat i del nostre patrimoni. És una llengua que hem de cuidar, protegir i fer créixer. Però també és una extraordinària eina de cohesió.

Per això volem que qui arriba al nostre país pugui aprendre català, que tingui oportunitats per utilitzar-lo i que el pugui fer seu. Perquè una llengua és més forta quan es parla, quan es comparteix i quan es transmet. I potser aquesta és una bona manera d’entendre també què vol dir fer país.

Fer país no és pensar tots igual. És saber conviure pensant diferent. I això és una cosa que a Castellar coneixem bé. Castellar és un poble que s’ha construït amb moltes mans. Amb persones que fa generacions que hi viuen i amb persones que hi han arribat en diferents moments de la nostra història. Amb entitats que mantenen vives les nostres tradicions i amb persones que han aportat noves maneres de fer. Amb escoles, clubs esportius, associacions, comerços, empreses, projectes culturals i tantes persones que, cada dia, fan comunitat. Això és fer poble. I això també és fer país.

I per això crec que hem de reivindicar amb orgull el Castellar que tenim. Un poble que participa, que acull i que celebra. Una vila que té una identitat pròpia. Perquè hi ha moltes persones que, sense fer soroll, treballen cada dia perquè Castellar sigui millor. No deixem que el soroll ens faci oblidar tot allò que funciona.

I això també és fer país. És la persona que dedica hores a una entitat, qui obre cada matí el seu comerç, qui participa en una festa o en una activitat cultural, qui ensenya català a algú que acaba d’arribar.

I per això avui, en aquesta Diada, jo voldria reivindicar sobretot la confiança en nosaltres mateixos. La confiança en una societat que pot tenir opinions diferents sense trencar-se. Una Catalunya que no necessiti excloure ningú per reivindicar la seva identitat. Una Catalunya que faci de la seva diversitat una fortalesa.

Perquè, al final, fer país és fer-nos costat. I entendre que, malgrat tot allò que ens pugui separar, hi ha molt més que compartim. Avui, onze de setembre, celebrem tot allò que som.

Recordem tot allò que hem viscut.

I mirem endavant amb la voluntat de continuar construint. Som un país amb reptes. I tenim la responsabilitat d’afrontar-los. I per poder fer-ho, Catalunya necessita un model de finançament just, que ens permeti disposar dels recursos necessaris per invertir en allò que és essencial: en habitatge, en mobilitat, en serveis públics i en infraestructures.

Reclamem un finançament just per a Catalunya. No només perquè és de justícia, sinó perquè sabem que, històricament, les reivindicacions de Catalunya han contribuït també a fer avançar el conjunt de les comunitats autònomes. Som un país generós i volem continuar contribuint al progrés del conjunt, però necessitem disposar dels recursos que ens corresponen per poder donar resposta als reptes que tenim.

Per fer-hi front des de Castellar. Des de cada família, cada entitat, cada escola, cada associació i cada espai on les persones es troben. Perquè Catalunya no es construeix només des de les institucions. Catalunya es construeix cada dia. I la construïm entre tots i totes.

Molt bona Diada Nacional.

Visca Catalunya!

Yolanda Rivera Dueñas

Alcaldessad e CAstellar del Vallès