Desplegar menú

Ajuntament de Castellar del Vallès

Saltar al contingut
 

Feminisme

Festa de celebració de la castanyada a la guarderia municipal del Coral, a finals dels anys 70. (Pilar Llaquet)
Festa de celebració de la castanyada a la guarderia municipal del Coral, a finals dels anys 70. (Pilar Llaquet)

Les mestres a l’ombra dels mestres

Un dels aspectes que les societats han de posar en qüestió és per què avui dia es mantenen els reconeixements a homes que han aportat quelcom a les seves comunitats i, en canvi, les dones que van fer exactament el mateix són del tot desconegudes. A Castellar hi ha espais dedicats als primers mestres del municipi: Pere Anyé, Bonaventura Gelonch o Pere Pla… però cap a les dones que van començar a fer de mestra. 

El 1858 es va acordar que hi hagués diversos mestres a la primera escola primària del municipi, nascuda el 1845. Antònia Garriga va ser la primera mestra de les nenes. El 8 d'octubre de 1858 Antònia, directora i mestra de l'escola de nenes, va ser destituïda del càrrec per unanimitat dels regidors, el mossèn Isidre Prims i Castells (cunyat de Josep Tolrà i Abellà) i els pares Joan Llobet i Pau Vergés. El motiu de la destitució era que li agradava el ball i anava a dormir tard, virtuts que no eren pròpies de la moral d'una dona al segle XIX. El poble li va perdre la confiança, tothom n'anava ple, i l'Ajuntament no volia quedar en evidència pel que fa a l'educació de les que havien de ser  bones filles i millors mares davant d'aquest acte impúdic i impropi de les bones costums de Castellar, i d’arreu. El mossèn recordava els consells paternals cap a l'Antònia i, en canvi, ella, amb valentia, es va revelar contra els representants del poble tractant-los de fanàtics. Va acabar “renunciant”.  

Llavors va ser escollida Manuela Molinos, però el consistori no la va acceptar i finalment la plaça va ser per a Maria Domingo. Aquestes dones no tenien títol, sabien i prou. Cal recordar que a l’Estat espanyol, fins al 8 de març de 1910, les dones no van tenir el dret a accedir a la universitat. I que la primera, la vila-secana Elena Maseras, ho va fer el 1872 amb un permís del rei. Emilia Pardo Bazán va ser la responsable de permetre’ls l’accés. 

El 1862 van arribar a Castellar tres germanes de la Congregació de les Germanes Terciàries Dominiques de l’Anunciata per fer-se càrrec d’una escola per a nenes. Eren Antònia Porta, Dolors Sureda i Rosa Sanmartí, que va ser-ne la directora en substitució de Maria Domingo. L’escola era al carrer Nou, número 8. 

Les escoles del Patronat Tolrà van ser inaugurades l’agost de 1896, després de quatre anys d’obres pagades íntegrament per Emília Carles i Tolrà. En aquest nou centre, Rosa Sanmartí va exercir de directora i mestra de les nenes i dels pàrvuls. Emília, poc temps després, va emprendre la tasca de fer construir l’escola dels Pares Escolapis.

El temps passava i va arribar la República, i el consistori va decidir crear un centre laic, el Grup Escolar Emili Carles-Tolrà, que es va inaugurar el setembre de 1934. Carme Julià va ser la primera directora de l’edifici de les nenes. També aquell anys, l’Ajuntament va adquirir l’edifici del Coral, entre el carrer de Torras i la carretera de Sentmenat, i el va convertir en l’escola oficial de pàrvuls i guarderia municipal. La seva directora va ser Teresa Rovira Baldrich. La Teresa s’havia ocupat de l’escola per a noies de Can Barba i d’una escola particular. L’escola de pàrvuls va funcionar fins que va esclatar la guerra. El 1936, el Patronat Tolrà va tancar les portes, i les germanes dominiques van marxar del poble. Un cop acabada la guerra, tant les escoles del Patronat com l’Emili Carles-Tolrà van reobrir. A la primera, Montserrat Gamisans i Cèlia Artiga Esplugas van fer de directores de la secció de nenes. 

No es pot oblidar una saga de mestres que van encarregar-se, entre l’abril de 1887 i el novembre de 1994, de l’escola de Sant Feliu del Racó, lligada al Patronat Tolrà. La primera directora i mestra va ser Agustina Llamas, durant un any. El relleu el va prendre el 1888 Maria Camps Roca, que en va ser mestra i directora durant 32 anys. 

El 1898 es va construir un edifici nou per als fills dels treballadors de la Tolrà que vivien a Sant Feliu. Era una escola mixta. El 1921 en va ser mestra Maria Victòria Ventura Guixà, el 1961,  Lluïsa Altés i, des de 1969 fins al seu tancament, Rosa Castellet Salomó. En aquell moment l’escola duia el nom d’Assumpció Rusiñol, una alumna morta molt jove.  

Seria un oblit imperdonable no esmentar que l’octubre de 1942, de la mà d’Acció Catòlica i del Centre Parroquial, va néixer, a l’edifici del Patronat Tolrà, l’Escola Nocturna, dita llavors Escola Nocturna Parroquial (Femenina). Les noies, especialment després de la guerra, quan la pobresa era generalitzada, si feien estudis els abandonaven als 14 anys per posar-se a treballar. Moltes d’elles no arribaven ni a això. Des de la comunitat es volia donar suport a aquestes noies a l’hora de completar els seus estudis primaris i d’oferir-los la possibilitat de continuar amb la seva instrucció i elevar el seu nivell cultural. Cèlia Artigues de Palacín, Antònia Alguer i Soler, Rosa Porqueras, Maria Teresa Parcerisa i Maria Teresa Girbau van ser les primeres 5 mestres, amb l'impuls de Rosa Solà i la mateixa Maria Teresa Girbau, que va ser-ne la primera directora. Tenien 20 alumnes. Les classes es feien de 6 a 9 del vespre, i les més sol·licitades eren les de llenceria i labors, tot i que també es feien cursos de tall i confecció, planxa i cuina, i classes de cultura general, gramàtica, aritmètica i mecanografia. El centre va tenir un paper clau, durant els anys 50, 60 i 70, moment de la forta immigració espanyola, en la integració de les noies arribades de fora de Catalunya. Llavors s’ensenyava batxillerat a qui, per problemes d’horaris de la feina, no podia anar al col·legi, i s’oferien classes de càlcul mercantil, idiomes, banca i brodat a màquina. Avui en dia segueix en funcionament.

A partir dels anys 70 a les escoles de Castellar es va produir una entrada massiva de dones en el món educatiu, que va fer augmentar tant la seva presència que es va tornar majoritària.

Els principis de la Revolució Francesa van portar al segle XIX a considerar, arreu d’Europa, l’educació com un valor de progrés. També per a les dones, però perquè fossin el que aquella societat esperava d’elles: bones mestresses de casa, esposes i mares. En la sexista mentalitat del segle XIX era impensable que nenes i nens estudiessin junts, i molt menys que un home ensenyés una nena. Per aquest raó, les dones van començar a tenir una oportunitat de trobar una feina fora de casa en aquest sector. Això sí, havien de ser un bon model per a les futures dones de la societat burgesa. 

Moltes d’aquestes mestres van ser dones que van trobar un marge de llibertat en el fet de tenir una professió, encara que no reconeguda, i sobretot ingressos; a part, evidentment, de ser dones que tenien certes inquietuds intel·lectuals.

Antiga imatge d'alumnes de l'escola de Sant Feliu del Racó amb la mestra Victòria Ventura (Marcel·lí Calsina - Col·lecció L'Abans)

 

Reduir el text del contingut Ampliar el text del contingut Descarregar en format PDF imprimir

Peu de pàgina

Ajuntament de Castellar del Vallès · Passeig Tolrà, 1 | 08211 Castellar del Vallès | Tel. 93 714 40 40